Enfortiment de I'educació cívica. La democrácia está condicionada peis valors i les actituds que es donen a la societat. Incidir en aquests aspectes és una tasca dificil i que requereix temps ja que la cultura política d'una societat no es modifica a curt termini. Per aixó es fa tant necessari el trebail de potenciació i foment d'aquelles actituds aquelís valors que podem identificar en la base de tota realitat democrática. La recuperació de la virtut cívica passa inevitablement per una insisténcia en l'ámbit de l'educació en valors, tasca on l'escola juga un paper molt important. En aquest sentit la democrácia i l'aprofundiment de les práctiques democrátiques tindrá molt a veure amb l'atenció que els ensenyants facin a aquestes qu~estions. Aixó, peró, guardará relació amb l'atenció que des del propí sistema es faci cap als professionals de l'educació. No cal dir que en aquest escenan d'enfortiment de l'educació cívica els mitjans de comunicació tenen també una gran responsabilitat en tant que d'ells depén com es vehiculen i transmeten els referents i els valors. Així, es pot pensar que una baixa atenció en els mitjans de comunicació a temes d'interés comú de la societat i una abséncia de debats sobre qÚestions polítiques reforcará les posicions i comportaments d'aquells sectors de la població que es desentenen d'aquest afers.

La recuperació de la virtut cívica no és una tasca que es plantegi ni fácil ni immediata. Els esforeos hauran de ser múltiples i en diverses direccions, peré de l'éxit en i'assoliment d'aquest objectiu en depén bona part la recuperació de la democrácia.

A Catalunya el funcionament democrátic pel que fa a la participació ciutadana té déflcits importants. Probablement als factors anteriorment assenyalats caldría afe2ir-hi també com a causa el de l'ensopiment motivat per un estil de govern marcadament poc favorable al debat polític que ha caracteritzat els darrers 20 anys del país. El Parlament de Catalunya ha estat durant tot aquest periode en un funcionament a mig gas especialment en el que fa referéncia a la seva funció de control i impuis de l'acció de govem, com a conseqúéncia de les repetides majories absolutes i de l'aplicació que el Govern ha fet de les mateixes. El Parlament no ha exercit amb naturalitat la funció que u pertoca com a institució on s'aplega la pluralitat política del país. La seva veu ha quedat moltes vegades ofegada i aixé ha anat a enfortir la sensació en una part important de la ciutadania que el Parlament i els grups politics servien de ben poc. La inexisténcia de debat polític en el mateix Parlament ha pogut tenir beneficis a curt termini per la coalició governant peré ha representat un cost pel conjunt deis sistema polític catalá i per la seva vitalitat democrática. Una de les lli~ons que d'aquest escenan es poden extreure és que cal garantir un correcte funcionament del Parlament independentment de les maj orles que en cada moment es puguin produir.

Si bé és cert que el Parlament de Catalunya, per la seva posició central en el joc polítie deixa ben visibles aquestes mancances, no podem oblidar tampoc l'escenari del món local. Els ajuntaments, per la seva proximitat al ciutadá, és un espai privilegiat per impulsar la democrácia deliberativa i portar a la práctica l'impuls per la recuperació de la virtut cívica abans esmentada. Els esforcos fets fins al moment per les institucions de govern local per promoure la participació els podem considerar del tot insuficients. En el millor dels casos 5 'han impulsat conselis sectonals de participació, els quals cal dirho també, no han estat sempre exempts de polémiques pel fet que alguns sectors associatius s'hi han sentit marginats. La práctica d'audiéncies públiques continua sent una excepció i només en situacions molt determinades alguns municipis l'han incorporat al seu funcionament. Les noves vies de participació ciutadana que en alguns municipis s'han impulsat aporten esperanca al desolador escenan de la participació. La introducció de noves formes de participació, com per exemple són els Conselís Ciutadans com a variant de Jurats Populars en l'esfera política, o els intents d'adaptar a la realitat del país experiéncies per fer una elaboració de pressupostos a partir de les prioritats establertes en processos participatius, permeten pensar que aquestes práctiques es poden estendre en un futur no gaire llunyá. La importáncia d'aquestes innovacions participatives és que en gran mesura són processos que posen l'accent en els aspectes deliberatius del procés decisional.

Els mitjans de comunicació a Catalunya tampoc han tingut un paper revitalitzador de la nostra democrácia. Especialment intranscendent ha estat la funció deis mitjans públies -televisius i radiofénics - del país en el tractament de l'activitat política. Una atenció tant escassa i majoritáriament limitada a l'acció de govern pot haver contribuTt poderosament a incrementar el desinterés sobre el debat de la política dintre de la societat catalana. L'abséncia d'espais tant habituals en altres mitjans públies de paYsos de l'entom dedicats al debat i a la reflexió sobre temátiques identificades amb l'interés públic és una mostra de com els nostres mitjans han estat utilitzats per expulsar de la seva programació qualsevol intent - més enílá de la noticia dintre dels informatius - de despertar l'interés ciutadá sobre aquestes questions i d'oferir elements per a la reflexió l'aprofundiment de debats socials. Aquesta situació ha comportat a la práctica uns mitjans no plurais, no només en el sentit habitual de l'expressió de marginació de les formacíons polítiques que es troben a l'oposició, sinó també i sobretot en el sentit que no han reflectit les opinions ni les veus que dintre de la societat existeixen. La baixa preséncia de persones vinculades al teixit associatiu o als moviments socials en espais de la programació de la rádio i la televisió és l'evídéncia més palpable de la manca de pluralisme que ha caracteritzat els mitjans públics a Catalunya depenent de la Generalitat com del govern central. El paper tant transcendent que els mitjans de comunicació - en especial els audiovisuals - tenen en la configuració de valors

actituds de la ciutadania obliguen a una utilització més responsable deis mitjans públics existents en el camí de fomentar la virtut cívica de la ciutadania. La seva aportació a l'assoliment d'aquest objectiu és imprescindible i per tant la seva responsabilitat és molt elevada.

Pel que fa referéncia als actors polítics caidria remarcar algunes qÚestions apuntades en la primera part del document. Cal comen~ar afirmant que Catalunya, contráriament a la imatge que en determinada literatura s'ha donat, no és un oasi pel que fa a la participació ciutadana. Ni els partits polítics tenen uns nivelís acceptables de militáncia ni les organitzacions civiques són especialment dinámiques ni la nostra societat és un model de densitat participativa. Alguns estudis recents"' posen al descobert que el mite de la societat civil catalana com a paradigma de l'associacionisme no existeix com a tal que aixó és especialment visible en els nous terrenys de participació protagonitzats majoritáriament pels joves. Aquesta no és una observació per menysvalorar l'aparició de noves formes d'organització, concretades a partir de les anomenades ONG's i deis moviments socials, sinó que ha de servir com a toc d'alerta contra un miratge que amaga la realitat i dificulta, en consequ~éncia, trobar-hi remei.

Les formacions polítiques són les que, donades les seves responsabilitats dintre del procés polític, més mancances mostren alhora d'obrir-se a la societat. La relativa joventut de les organitzacions polítiques donada la curta experiéncia democrática després de la dictadura no ha evitat que els partits adoptessin amb molta rapidesa actituds i tarannás negatius que els allunyen de la ciutadania i els fan aparéixer com a institucions amb molt poc valor afegit per a ser considerats com a interessants per part de la població. La rigidesa de les organitzacions polítiques, centrades únicament en el terreny institucional i vivint d'esquenes a la població amb l'única excepció deis periodes electorais, és un greu problema que dificulta enormement la regeneració deis partits. Tot mantenint el convenciment que els partits són una pe~a imprescindible pel bon funcionament d'un sistema democrátic, les evidéncies demanen una socialització d'aquestes institucions que les converteixi en més properes a la realitat social i més atractives a la ciutadania en general. Aquesta evolució només es podrá fer des d'una voluntat explícita deis seus dirigents, sense el concurs dels quals cap canvi en aquestes formacions será possible. La transició del model de partit actual a una nova organització més flexible i oberta necessita d'un impuls provinent de les direccions actuals de les diferents formacions politiques que han d'assumir que una nova etapa en la concepció deis partits polítics ha de comencar.

Acceptar - i actuar en conseqúéncia - que els partits polítics no poden continuar tenint el monopoli de l'actuació política. Els partits i les institucions que d'ells en depenen -grups parlamentaris i municipais - tenen una funció important a realitzar en la concreció de la voluntat política peró aquesta només será creíble si es fa amb total transparéncia predisposició al debat públic. Les institucions de govern (independentment de quins ámbits siguin) han d'obrir les seves portes a que la ciutadania pugui fer arribar de forma canalitzada la seva opinió sobre temes objecte de tramitació i discussió. 1 aixó s'ha de fer amb les garanties suficients que aquestes opinions no seran desades sense atendreles. El desplegament normatiu de les audiéncies públiques o ciutadanes com a mecanisme integrat habitualment en el trebalí de les nostres institucions és un element imprescindible per assolir un bon equilibri entre democrácia representativa i participació ciutadana i social.

Potenciar mecanismes de participació que busquin la corresponsabilització del ciutadá en el debat deIs afers públics, més enílá deis interessos que aquest pugui tenir sobre la qúestió tractada. En aquest sentit una creixent potenciació de dinámiques derivades de l'existéncia de jurats populars poden ser una bona solució. El procediment del sorteig com a criterí per buscar la corresponsabilització d'una part de la ciutadania en el debat sobre aspectes concrets pot ser interessant. De fet. a Catalunya disposem d'algunes experiéncies en el món local (Conselís Ciutadans). Estendre aquestes experiéncies impulsar-ne de noves en temes que afecten a l'ámbit competencial del Govern de la Generalitat i Parlament de Catalunya pot ser una experiéncia altament enriquidora.

Aprofitar des de les institucions i des de les prépies formacions polítiques les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies. Més enílá de l'espectacularitat que es pot produir en alguns casos, les noves tecnologies de la informació i la comunicació poden proveir d'espais interactius molt útils per a la potenciació del debat ciutadá en temes d'interés col~lectiu. L'impuls d'aquest nous punts d'encontre poden realitzar-se des de les mateixes institucions i també des de les organitzacions polítiques, que aixi poden beneficiar-se de l'opinió i les propostes deis seus simpatitzants més directes. Aquest espais han de permetre, també, trencar el monopoli que els professionals de la política i un entorn molt reduít d'anomenats experts, han exercit sobre totes les qÍiestions de debat polític. Una societat amb un nombre tant important de persones amb nivelís formatius tant elevats no pot pretendre que només uns pocs tinguin i manifestin opinió. Les noves tecnologies també poden contribuir enormement a l'impuls d'una democrácia deliberativa a partir d'oferir informació al ciutadá miijancant una acció transparent de les nostres institucions públiques. En resum, les noves tecnologies poden reduir la distáncia entre els políties professionals i el ciutadá políticament no professionalitzat.

Modificar els mecanismes d'elecció deis nostres representants per assolir una major vinculació entre els representants i els cárrecs electes. El ciutadá ha de enfortir a través del vot la seva posició i la seva capacitat d'infiuéncia. L'actual sistema electoral dilueix enormement aquesta capacitat al no permetre més que el vot a candidatures de llistes tancades i bloquejades en circumscripcions plurinominals. L'actual sistema despersonalitza la política i converteix els polítics en irresponsables davant el ciutadá. tret de les principais figures polítiques que assumeixen una gran responsabilitat. Provocar la responsabilització del cárrec electe davant la societat (accountability) és un objectiu que més enílá deis beneficis intrínsecs que en eh hi ha, pot anar en benefici de 1' aprofundiment democrátic.

Promoure reformes en totes les organitzacions (partits i col~lectius diversos) per fer-los més propers a la població i més transparents en la seva gestió. Algunes d'aquestes reformes hauran de ser necessariament voluntáries, peró d'altres poden venir induydes per una acció legislativa. Així, per exemple, caidria impulsar una nova llei de financament de les organitzacions politiques (i paral~lelament una limitació de despeses electorais) i una legislació que garantís el funcionament democrátic a l'interior deis partits. Altres poden ser decisions voluntáries, peré no per aixó menys necessáries, com per exemple la limitació de mandats en els cárrecs interiors de els formacions. o l'establiment de quotes per garantir la preséncia de determinats col~lectius socíals o simplement per disposar d'un equilibri en les direccions entre persones políticament professionalitzades i aquelles que no ho estan.

Impulsar el debat polític i social en cís mitjans de comunicació. Aquesta és una aposta que cal fer-la amb prudéncia i imaginació per evitar el risc de rebuig per part de determinats sectors de la població. Per aixó cal destinar bons professionals de la comunicació a imaginar espais on la rigorositat es combini amb les exigéncies que cís cánons de comunicació poden exigir a cada moment. En qualsevol cas la utilització deIs mitjans públics al servei del reforcament de la virtut cívica és una necessitat que cap formació política democrática pot defugir i que cap professional pat relegar per motius o criteris d'acceptació d'audiéncia.